Síndrome general d'adaptació

Aquests dies es parla molt sobre l'adaptació esportiva, però què és realment?

Hans Seyle, un científic pioner, va estudiar les reaccions generals de l'organisme davant de qualsevol estímul independentment de la seva naturalesa (tèrmics, infecciosos, traumàtics, exercici físic, etc.) i va comprovar que la tensió causada pels estímuls, produeix una sèrie d'alteracions funcionals estructurals a l'organisme.

A aquestes manifestacions les va anomenar Síndrome General d'Adaptació.

Consta de 3 fases:

1. Fase de reacció d'alarma: Quan l'estímul estressant actua sobre l'organisme, altera de manera local i general l'equilibri cel·lular (homeòstasi) i es produeix un augment de les funcions cardiovasculars i metabòliques.

2. Fase de resistència: Si l'acció dels estímuls persisteix o es repeteix en el temps, l'organisme lluita per tornar a l'equilibri original, superant, adaptant-se i adquirint un estat de resistència.

3. Fase d'esgotament o readaptació: En el primer cas, en l'individu es trastornen els ajustos, disminuint la seva resistència davant de qualsevol estímul; mentre que en l'adaptació, l'organisme reacciona reconstituint les pèrdues i fins i tot augmentant les seves defenses fent-lo més resistent a aquest determinat estímul.