Entrenament en dejú

Aquesta pràctica és la que es fa com a mínim entre 6 i 8 hores sense haver ingerit cap aliment.

Amb això el que pretenem és que tant a nivell hepàtic com muscular, que els hidrats de carboni estiguin en un nivell molt baix, per tant el cos hagi de recórrer als greixos com a substrat energètic. (Això es donarà si la ingesta prèvia al dejú, també és baixa o nul·la en hidrats de carboni).

I per què és tan interessant ser eficient treballant amb greixos com a substrat? Doncs simplement perquè les reserves d'hidrats de carboni en el cos són limitades, de 2 a 3h aproximadament, però les de greixos són il·limitades. A base de treball ben planificat, el nostre cos serà cada vegada més eficient treballant amb greixos.

Però hi ha 4️ aspectes que hem de tenir en compte:

1. Els greixos necessiten estar acompanyats d'una quantitat mínima d'hidrats de carboni, a més de cremar greixos durant l'exercici en dejú, també es cremen sucres.

2. Tot i que si, estimularem en major mesura el consum de greixos, si el nostre objectiu no és l'eficiència sinó la pèrdua d'aquests, hi ha altres entrenaments més eficaços per aquest objectiu.

3. No és una pràctica aconsellable en persones poc entrenades, ja que requereix d'una bona base física per no córrer cap risc.

4. Tenir clar quin tipus de combustible utilitza el nostre cos en cada moment. -Distàncies curtes / intensitat alta: glucosa en sang i glucogen hepàtic i muscular. -Distàncies de més de 3 hores, predomina més la resistència que la intensitat: greixos.

L'entrenament en dejú no aporta cap benefici a nivell de rendiment si l'exercici és curt i intens. Per contra, una sortida llarga a intensitat baixa, sí que pot aportar beneficis.

Resumint, es pot aconseguir consumir greixos de manera efectiva i emmagatzemar glucogen, que serà molt útil en pujades, esprints... Dit això, s'ha de fer sempre molt ben hidratat, portar menjar per si de cas, fer-ho progressivament i a l'acabar recuperar bé.